Oli d'oliva verge extra, amb denominació d'origen de Menorca. Aquest és el futur. L'histótica producció d'or liquid a l'illa s'està recuperant. Després de que a començaments del segle XX s'anés perdent tota la tradició acumulada en aquesta pràctica.
S'aposta per una elaboració artesanal, emprant exclusivament la recollida manual del fruit i prensats mecànics, ja adreçats en aconseguir el menor grau d'acidesa, amb produccions relativament curtes que garanteixen la màxima qualitat.
(Fonts d'informació: Wikipedia i Diario última Hora Menorca)

La rebosteria menorquina incorpora idees, tècniques i productes de cultures tan diferents com la jueva, l'àrab i l'anglesa i és sens dubte tan rica com la cultura de l'illa.
És obvi que els seus ingredients es basen en els existents a l'illa: Farina de blat, ous, ametlles, mantega blanca de porc, conserves de fruites, llavors aromàtiques ... que combinats amb habilitat i sapiència, ofereixen productes que van des de les més bàsiques "crespellines" fins les més elaborades ensaïmades, que avui en dia s'enriqueixen amb farcits tan insospitats com la sobrassada, resultant combinacions entre la tradició i la innovació, que sorprendrien agradablement a alguns paladars .
(Font d'informació: Menorca.info i Wikipedia.)

Excepte la sobrassada, els embotits que es fan a Menorca són una evolució del llegat de l'època romana. Tots es fan amb porc. Les matances del porc, que solen fer-se a l'hivern, es diuen porquejades o porquetjades. A alguns se'ls agrega sang en els seus ingredients i són per tant negres i altres no.
Pel que fa a les races de porc utilitzades per a la seva elaboració, solen ser: Porc blanc per a les produccions industrials, porc negre, i porc faixat per a les artesanals, convenientment criats en semi-captivitat, basant majoritariament en els que obtinguin la majoria de la seva alimentació a partir de la flora autòctona de l'illa.
Les espècies utilitzades, com en general a la cuina dels Països Catalans, són poques i no gaire variades, però són el que dóna la personalitat de cada embotit i a més els que s'obtenen són molt diferents i saborosos. Les espècies que se solen utilitzar són el pebre negre, pebre blanc, pebre vermell -a la sobrassada-, anís, canyella i sal. Algunes persones afegeixen altres típics mediterranis com la farigola, el romaní i l'orenga.
( Font d'informació: Wikipedia. )

La mel produïda a Menorca ja tenia fama en el s. XV quan el rei era un dels principals consumidors. Hi ha documentació que ens parla de les partides de mel en gerres que s'enviaven a la cort.
L'antiga tradició apícola va propiciar la introducció el 1885 dels ruscs mòbils quan encara es desconeixia aquest sistema a la península ibèrica. Es fa una sola collita, entre finals de juny i principis de juliol.
Les melmelades, en principi pràctica obligada per salvar la gran producció de temporada, s'han convertit en exquisit motiu de degustar combinacions tan insospitades com la de meló i carbassa, o la incorporació d'hortalisses com el tomàquet o l'albergínia.
(Font d'informació: www.illesbalears.es)

Els nostres formatges compten amb l'etiqueta de denominació d'origen "Formatge Maó", que garanteixen la seva qualitat i la seva procedència.
Si vols ampliar els teus coneixements sobre aquest tema i aprendre com s'elaboren i curen, per poder triar millor el que més s'adapti als teus gustos, punxa sobre l'enllaç que t'oferim a la nostra portada.
A més pots apreciar les diferents classes i les seves propietats, punxant sobre les respectives subfamílies: Formatges curats i Formatges semicurats.

No hi ha dubte de la qualitat i el bon nom del vi de l'illa de Menorca. Moltes són les antigues referències d'aquest vi, però potser una de les més significatives va ser amb motiu del pacte de vassallatge de l'any 1231, en què les autoritats musulmanes van obsequiar amb vi als ambaixadors del rei Jaume I.
Al segle XIX es va iniciar un procés de recessió de la producció de vi a l'illa de Menorca, sent les principals causes el final de l'ocupació de la Gran Bretanya i les malalties dels ceps. El final de l'ocupació britànica va determinar l'emigració d'un important nombre de persones i la reducció del comerç marítim pel port de Maó, el que va determinar la disminució del consum. D'altra banda les malalties de la vinya, en particular la fil·loxera, van afectar molt negativament la producció. Tot i això, a finals del s. XIX, d'acord amb les dades esmentades per l'Arxiduc Lluís Salvador, la viticultura era una activitat important .
( Font d'informació : Wikipedia)